La pedra natural —calcària, gres, granit, marbre o la pedra de Montjuïc i de Sant Vicenç de tants edificis catalans— és un dels materials més nobles de la construcció, però també un dels que més pateix una neteja agressiva.
La contaminació, el verdet i el pas del temps l’enfosqueixen i hi formen crostes. Nosaltres la netegem amb làser, que retira aquesta brutícia capa a capa i s’atura quan arriba a la pedra sana.
Què tractem
- Crostes negres i sutge de la contaminació en façanes, cornises i relleus.
- Verdet, molsa i microorganismes en zones humides o amb poc sol.
- Grafits i pintures antigues sobre la pedra.
- Acabats tradicionals com l’abuixardat, eliminant la brutícia dels seus buits sense desgastar les arestes.
Per què no amb sorra ni amb àcids
El raig de sorra desgasta la superfície, arrodoneix les arestes, esborra la talla i obre el porus: la pedra queda més vulnerable i torna a embrutar-se abans. Els àcids poden tacar la pedra de manera irreversible. El làser treballa en sec i sense contacte, així que conserva la textura original, les marques de picapedrer i la pàtina natural que protegeix la pedra.
Per a façanes, monuments i particulars
Netegem façanes de pedra de comunitats de veïns, portals, escales, xemeneies i elements decoratius d’habitatges, i peces i edificis de valor històric. Si a més la façana necessita reparacions, ho integrem en una restauració de façana.
Des de Viladecavalls (Barcelona) treballem a tot Espanya i en projectes internacionals.
Tens un cas semblant?
Et visitem, estudiem l’edifici i et donem un pressupost detallat sense compromís.
Preguntes freqüents sobre la pedra natural
Què és la crosta negra de les façanes de pedra?
Una capa fosca que forma la contaminació en reaccionar amb la pedra, sobretot amb la calcària i el marbre. A més d’enlletgir-la, n’accelera el deteriorament, perquè reté contaminants a la superfície.
Per què no netejar la pedra amb raig de sorra?
Perquè desgasta la superfície, arrodoneix les arestes, esborra la talla i obre el porus de la pedra, que a partir de llavors s’embruta i es deteriora més de pressa.
