Saber quina coberta té un edifici és el primer pas per mantenir-la o reparar-la bé: cada tipus es construeix d’una manera, envelleix d’una manera i necessita una impermeabilització diferent. En aquesta guia repassem els tipus més habituals i ens aturem en el més característic de Barcelona i de Catalunya, la coberta a la catalana.
La coberta a la catalana
La coberta a la catalana és una coberta plana ventilada que es va popularitzar a Catalunya a finals del segle XIX i durant bona part del XX. És la que tenen moltíssims terrats de l’Eixample, de Gràcia i dels nuclis antics de les ciutats del Vallès.
Com està construïda
- El forjat, que és el sostre de l’últim pis.
- Els envanets: petits envans de maó aixecats sobre el forjat, que donen el pendent.
- Un tauler de rajola (maons prims), normalment en dues capes, recolzat sobre els envanets.
- El paviment ceràmic, que és el que es trepitja.
Entre el forjat i el tauler queda una cambra d’aire que es ventila per obertures als ampits. Aquesta ventilació és la clau del sistema: s’emporta la calor a l’estiu i manté sec el forjat, separat de la intempèrie.
Problemes habituals
- Fissures al tauler i al paviment per les dilatacions, sobretot quan no té juntes.
- Rajoles del tauler o del paviment trencades o soltes, per on l’aigua arriba a la cambra.
- Impermeabilització inexistent o envellida: moltes es van construir sense làmina o amb reparacions per parts.
- Ventilacions tapades en reformes anteriors, que fan que la cambra acumuli humitat.
- Envanets deteriorats que deixen de sostenir bé el tauler.
Com es rehabilita
El primer és inspeccionar-la, si pot ser obrint una cala per veure l’estat de la cambra i dels envanets. A partir d’aquí hi ha dos camins:
- Si el tauler i el paviment estan sans, es reparen les fissures, es fan juntes de dilatació i s’aplica una impermeabilització contínua a sobre, com la poliurea en calent, sense aixecar el terrat.
- Si el tauler està trencat o el forjat té humitat, s’aixeca, es reparen els envanets, es refà el tauler, s’impermeabilitza amb làmina i es torna a pavimentar. És també el moment d’afegir-hi aïllament tèrmic.
En tots dos casos cal respectar la ventilació de la cambra: tapar-la és un dels errors més freqüents quan es reforma una coberta catalana.
Tens un cas semblant?
Et visitem, estudiem l’edifici i et donem un pressupost detallat sense compromís.
Cobertes planes
Tenen un pendent molt lleuger, el just per portar l’aigua fins als embornals. Es classifiquen segons el seu ús i la seva construcció:
- Transitables: terrats i terrasses que es fan servir. Porten paviment sobre la impermeabilització.
- No transitables: només es trepitgen per al manteniment. Acaben en grava, làmina autoprotegida o un revestiment continu.
- Convencionals: l’aïllament va a sota de la impermeabilització.
- Invertides: l’aïllament va a sobre de la impermeabilització i la protegeix del sol i dels canvis de temperatura.
- Ventilades: amb cambra d’aire, com la coberta a la catalana.
Els seus punts febles són les juntes, els embornals, les trobades amb ampits i parets i qualsevol zona on l’aigua quedi estancada.
Cobertes inclinades
Evacuen l’aigua pel seu propi pendent. Les més habituals són:
- De teula (àrab, mixta o plana), en habitatges i edificis tradicionals. Necessiten una impermeabilització sota teula i revisar les peces trencades o desplaçades.
- De xapa o panell sandvitx, típiques de naus industrials. Els seus punts crítics són els solapaments, els cargols, les claraboies i les canals.
- De fibrociment, en construccions antigues. Solen contenir amiant i només les poden retirar empreses inscrites al registre oficial (RERA).
Cobertes enjardinades
Incorporen vegetació sobre la coberta. Milloren l’aïllament i ajuden a gestionar l’aigua de pluja, però exigeixen una impermeabilització amb protecció antiarrels i un bon sistema de drenatge, perquè la coberta està humida bona part del temps.
Quina impermeabilització porta cadascuna
| Tipus de coberta | Sistemes habituals |
|---|---|
| A la catalana | Poliurea o altres sistemes continus sobre el paviment; o làmina sota paviment nou si es refà. |
| Plana transitable | Doble làmina asfàltica sota paviment, poliurea o membranes líquides. |
| Plana no transitable | Làmines autoprotegides, PVC o EPDM, sistemes líquids o poliurea. |
| Inclinada de teula | Impermeabilització sota teula i revisió de peces i remats. |
| Industrial (xapa o panell) | Membranes contínues o poliurea projectada, amb una atenció especial als solapaments i els remats. |
| Enjardinada | Làmina amb protecció antiarrels, capa drenant i filtrant. |
Si no tens clar quina coberta té el teu edifici o què li convé, te la revisem sense compromís. Més informació a impermeabilització de cobertes i rehabilitació de cobertes.
Preguntes freqüents
Què és una coberta a la catalana?
És una coberta plana ventilada, típica dels edificis catalans des de finals del segle XIX. Sobre el forjat s’aixequen petits envans de maó (els envanets) que sostenen un tauler de rajola, i a sobre hi va el paviment. Entre el forjat i el tauler queda una cambra d’aire que es ventila per obertures als ampits.
Quina diferència hi ha entre una coberta transitable i una de no transitable?
La transitable està pensada per fer-se servir, com un terrat o una terrassa, i porta un paviment que protegeix la impermeabilització. La no transitable només es trepitja per fer-hi manteniment i sol acabar amb grava, una làmina autoprotegida o un revestiment continu.
Què és una coberta invertida?
Una coberta plana en què l’aïllament tèrmic es col·loca a sobre de la impermeabilització, i no a sota. Així la làmina queda protegida del sol i dels canvis de temperatura, i dura més.
Es pot impermeabilitzar una coberta catalana sense aixecar-la?
Moltes vegades, sí: si el tauler i el paviment estan en bon estat, s’hi pot aplicar un sistema continu a sobre, mantenint lliures les ventilacions de la cambra. Si el tauler està trencat o hi ha humitat al forjat, convé reparar-lo abans o refer-lo.
Què cal fer amb una coberta de fibrociment (uralita)?
Les plaques de fibrociment antigues solen contenir amiant. Només les poden retirar empreses inscrites al registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA), amb un pla de treball aprovat. No s’han de tallar, foradar ni netejar a pressió.
